Seguint la remor de l’aigua

Font Jordana

Per la font de cinc brolladors, que dóna nom al parc, raja fresca l’aigua que naix a les Penyetes, que creua per la sèquia tot el centre històric. Estar a Agullent i no apropar-se fins aquest indret a fer un glop d’aigua, és com no haver-hi estat realment.

Parc de la Font Jordana

En aquest paratge es connecta el nucli urbà amb la serra que l’envolta, i per això, el parc creix a la vista fins a la llunyania del verd. El parc té una àmplia zona de jocs infantils, de passeigs i té un bar-restaurant. Des de les immediacions del parc parteixen nombroses sendes senyalitzats que s’endinsen cap a racons amb encant de la Serra d’Agullent, i un calvari que ens porta fins l’ermita de Sant Vicent Ferrer.

Barranc de la Font

Si volem fer un tomb pels voltant del camí de la sèquia, ens podem desviar cap al barranc  de la Font Jordana. Des d’allí tenim l’opció de fer un trajecte circular, que es pot iniciar tant des del parc de la Font Jordana com des del Llavador de Dalt, principi o fi de la ruta, segons es trie. Este xicotet sender, que no arriba al mig quilòmetre, recorre el barranc que va paral·lel al parc. Un refugi per a la vegetació i fauna pròpia dels ecosistemes del bosc de ribera. Al llarg del recorregut tindreu l’oportunitat de passar per un antic pont, una xicoteta bassa d’amfibis i una formació de pedra tosca calcària. Un bonic passeig apte per a tota la família.

Llavador de Dalt

Dels tres llavadors principals que existien a la localitat, hui en dia encara en romanen dos en peu a la part vella d’Agullent. Al Llavador de Dalt s’hi aplega tot fent un passeig des de la Font Jordana, resseguint el camí de la sèquia. Allí un immens llidoner regala ombra i descans a qui vol parar-se a escoltar la remor de l’aigua. La base i estructura original d’aquest llavador prové probablement del segle XVII, si bé la sèquia és com a mínim dos segles anterior. Des d’este punt sorgeix el camí que porta cap a al ruta del barranc.

Covent de Sant Jacint

Les monges tancades guarden amb recel els secrets d’aquest edifici clerical que en temps de la Guerra Civil es convertí en asil de refugiats republicans. Aquest convent dominic és originari del segle XVI i va ser edificat a instàncies d’un matrimoni local, que està representant en el quadre de dalt del retaule de l’Altar Major. A la capella de la Mare de Déu del Roser hi ha pintures atribuïdes a Josep Renau, pare del conegut cartellista. L’església és l’única àrea visitable.

Llavador d’Enmig

Discret en proporcions, el Llavador d’Enmig és un d’eixos racons modestos de mida, però amb una especial harmonia, que només es pot generar a base d’ingredients naturals, com són l’aigua, la pedra i la llum. La llosa desgastada fa memòria de les mans femenines que entre llençols i sabons feien la bugada. Unes mans a les que hem retut homenatge, al mateix llavador, amb una ceràmica de l’artista Rafael Amorós on s’arrepleguen versos d’Estellés.

Carreró de la Sèquia

Des del llavador d’Enmig, que des del segle XV està arraulit en ple centre urbà, parteix el carreró de la sèquia que aplega, entre hortes, fins ben bé al costat de l’església i d’allí cap al molí. Un caminet abans molt emprat que fa via tot resseguint el trajecte de la sèquia.

Església de Sant Bertomeu

Tot seguint la remor de l’aigua, passarem per les esquenes de la parròquia. Sòbria i discreta en el seu aspecte exterior, a l’interior en canvi, el barroc valencià d’estil xurrigueresc envaeix l’altar major. El retaule de “l’Altar de les Ànimes”, que representa el judici final, està atribuït a l’escola de Joanes. El temple, inicialment d’estil renaixentista, al segle XVII-XVIII va adquirir l’actual aspecte barroc.